Vivim envoltats de mediocres. N'hi ha pertot arreu: te'ls trobes a la feina, al carrer, a qualsevol oficina d'hisenda, de correus, de l'Ajuntament, de la Generalitat... Proliferen de manera alarmant, es multipliquen, ens envaeixen l'espai vital i fan que aquest món tingui, dia rere dia, un nivell més baix, un color més gris...D'entre tots els tipus de mediocres, n'hi ha un que abunda molt en l'àmbit laboral: el llepaculs.
El llepaculs és el mediocre de la feina, no té personalitat, no és creatiu, no resol mai cap problema... El llepaculs va amunt i avall (perdent el cul, naturalment) intentant quedar bé, volent fer mèrits i caure en gràcia per tal que se'l reconegui, per aconseguir un lloc millor, per poder passar davant dels altres... El llepaculs és fastigós, llefiscós, repulsiu... Veure'l actuar fa venir arcades, treu de polleguera i provoca la nàusea... En coneixeu cap? Segur que més d'un. Mireu al vostre voltant... És allà, el veieu? Ecs, quin fàstic...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada